miércoles, 24 de febrero de 2010
VIU LA VIDA!
lunes, 22 de febrero de 2010
Unitat 4: Ciència i dibuixos animats
- De quin país són els creadors de "La formiga atòmica"?
- Té relació com obté l'energia atòmica amb el funcionament d'una central nuclear? I amb la bomba atòmica? Raona la resposta.
- Quan es va construir la primera central nuclear? En quin país?
Unitat 4: La taula periòdica
D'aquesta manera, s'agrupen els elements en blocs,grups (columnes) iperíodes (fileres) amb propietatsfísiques i químiquessimilars.
En general, els elements es poden dividir en metalls (part inferior esquerra de la taula) i no metalls (part superior dreta), amb els semi-metalls entremig. Un cas a part es el dels gasos nobles, que se situen en la columna de més a la dreta (grup 18).
Un poquet d'història
El 1829, un químic alemany, Döbereiner, es va adonar que alguns elements químics devien guardar cert ordre. Va identificar grups de tres elements anomenats tríades de Döbereiner que formaven compostos de composició similar i amb propietats similars. El calci l'estronci i el bari n'era una, el sofre, seleni i tel·luri una altra i el i amb el clor, brom i iode una altra.
El 1864, un químic anglès, John Newlands, va descobrir que al ordenar els elements segons el seu pes atòmic, el vuitè element tenia propietats similars al primer, el novè al segon i així successivament, cada vuit elements, les propietats es repetien, ho va anomenar llei de les octaves, recordant els períodes musicals. Però les octaves de Newlands no sempre es complien.
El 1869, Mendeléiev va publicar el que es considera la primera taula periòdica. Havia ordenat els elements seguint el seu pes atòmic. No va fixar el període de repetició de propietats, sinó que ho va ampliar a mesura que augmentava el pes atòmic. Va invertir l'ordre d'alguns elements per que encaixessin les seves propietats amb les dels elements adjacents, i va deixar forats, indicant que corresponien a elements encara no trobats. La taula periòdica actual manté l'estructura proposada per Mendeléiev.
Paral·lelament, el 1870, el químic alemany Lothar Meyer, estudiava els elements de forma gràfica, representant el volum de cada àtom en funció del seu pes, obtenint una gràfica en ones cada vegada majors. Fou el descobriment de la llei periòdica, però va arribar un any massa tard.
- Clica ací i busca 3 elements dels sistema periòdic que siguen metalls i 3 no metalls. Escriu el símbol químic i el nom.
- Busca a la taula periòdica 3 elements que siguen sòlids a temperatura ambient i 3 més que siguen gasos i 2 líquids.
- Busqueu (per parelles) els noms de les diferents famílies del sistema periòdic i escriviu el nom i el símbol d'un element de cada família. Atenció no val repetir!
- Busca a la taula periòdica 5 elements necessaris per a la vida i 3 que siguen perillosos.
Unitat 3: Dissolucions a casa?

- Busca per casa productes de neteja i llig l'etiqueta, anota la seua composició. En quines unitats està expressada? Busca en internet la fórmula dels compostos químics que hi apareixen.
- Són dissolucions o substàncies pures? Raona la resposta.
- Busca 3 dissolucions entre els productes d'alimentació que tens per casa i digues quin és el solut i quin el dissolvent.
Unitat 2: com podem separar mescles?
- Com podríem separar els components de l'arena de la platja?Per què no els podem separar per destil·lació?
- Com podríem separar aigua i tolué? Què necessitem saber?
Unitat 2: Màgia o física?
Unitat 1: Cafetera ittaliana i Teoria cinètica
- Dibuixa una cafetera italiana i explica per a què serveix cadascun dels seus components.
- Explica el seu funcionament.
- Explica què ocorre a nivell microscòpic. Pots il·lustrar-ho amb dibuixos.
Unitat 1: Les olles a pressió i la Teoria cinètica
- Dibuixa tots els components d'una olla exprés i explica per a què serveix cadascun.
- Per què es cuina més ràpid amb una olla a pressió que amb una olla normal?
- Com s'aconsegueixen temperatures tan altes dins de l'olla?
- Fes una representació a nivell microscòpic de l'interior d'una olla a pressió.
- Per què cal esperar a que es gele abans d'obrir-la? Explica-ho a partir de la teoria cinètica.
jueves, 18 de febrero de 2010
Unitat 0: Les magnituds físiques i la seua mesura
- Les magnituts físiques i la seua mesura.
- Magnituds i Unitats del SI (Sistema Internacional d'Unitats)
- Transformació d'unitats. Múltiples i submúltiples
- Exercici en pdf per a practicar: exercici 1 (gràcies José)
- Exercici en word per practicar disolucions (unitat 3) i canvis d'unitats (amb soulucions): exercici 2
- Exercici en word per reforzar longitud, massa i temps (fàcil): exercici 3
- Applet conversor d'unitats per a comprobar: exemples en massa, també temps, velocitat, acceleració...
- Notació científica
- Caràcter aproximat de la mesura
- Errors experimentals.
- Resolució i precisió.
- Expressió d'una mesura experimental. Xifres significatives.